Edicions Morera visita el fons Lluís-Carles Busquets d’imatgeria festiva

El Fons Lluís-Carles Busquets és un arxiu de documents d’imatgeria festiva cedit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El fons està format per romanços, ventalls, almanacs, calendaris… i, en especial, per documents religiosos com estampes, goigs, gravats i altres documents gràfics del període que va del segle XIV al XX.

Edicions Morera, editora del tradicional Calendari l’Ermità i altres publicacions de cultura popular, va visitar un dels fons documentals d’imatgeria festiva més importants del país, el Fons Lluís-Carles Busquets que es conserva al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Entre d’altres documents, el fons permet la consulta de diversos calendaris i almanacs vuitcentistes. La visita va ser guiada per Antoni Serès, responsable de l’Arxiu de Patrimoni Etnològic de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural.

Lluís-Carles Busquets i Campdelacreu (Barcelona, 1939) és doctor en optometria. Fill del folklorista i periodista Esteve Busquets i Molas, de ben jove va sentir una gran passió per adquirir tot tipus de documents sobre història de Catalunya, iniciant la gran col·lecció de què disposa actualment.

Va ser l’any 2014 quan va realitzar una primera donació al Departament de Cultura, que incloïa 25.000 goigs, 200 auques i 2.500 romanços. L’any 2017, aquesta donació es va veure ampliada amb la cessió de 1.218 llibres i 4.000 peces d’imatgeria popular. És així com actualment, el Fons Lluís-Carles Busquets comprèn un total de 31.700 documents gràfics, datats entre el segle XIV i el XX.

Els llibres del fons són principalment sobre imatgeria popular, però també n’hi ha d’altres temàtiques, com la història de Catalunya i de Barcelona, i la producció d’imatgeria del país i la seva iconografia.

Pel que fa les imatges, són romanços, ventalls, capses de llumins, marques d’impressor, caràtules papereres, esqueles de casament, retallables, etc. El fons també conté un bon nombre d’imatges xilogràfiques, majoritàriament religioses, algunes de les quals estan acolorides a mà.

El Fons Lluís-Carles Busquets permet endinsar-se, gràcies a les estampes, goigs i altres tipus de gravats, en la producció de diversos impressors, alguns dels quals, a la vegada, feien d’editors dels fulls. En són exemples Antoni Bosch, Ignasi Estivill, Joan Llorens i Esteve Paluzie, de Barcelona; Josep Corominas, de Lleida; Ignasi valls, de Vic, i la nissaga dels Roca, de Manresa. Amb tot, la imatgeria del conjunt no és només catalana, atès que també hi ha col·leccions de gravats francesos, alemanys i orientals.