«Calendaris, la indústria catalana d’organitzar el temps»

Conferència d’Amadeu Carbó el 29 de juny al Centre Cívic Barri Vell de Girona

 

D’antic hem tingut la necessitat individual i col·lectiva de mesurar el temps i de tenir eines que ens permeten saber en quin punt del cicle del temps ens trobem en cada moment. Es tracta de poder preveure les tasques del camp per quan ens tocará sembrar, segar i collir, però també quan ens tocará pagar o cobrar impostos, quan serán els venciments dels tractes pactats o dels deutes.

Els calendaris, o millor dit els almanacs, neixen amb aquestes funcions però el seu accés és reduït a classes privilegiades instruïdes. Amb el pas del temps, aquestes publicacions evolucionen cap a un producte de consum popular que s’emmarca dins dels anomenats “fulls de fil i canya”. Al llarg del segle XIX, els títols i capçaleres de calendaris es multipliquen molt i atenen tota mena de temàtiques com poden ser, entre d’altres, agricoles, satíriques, polítiques, religioses o literàries. Catalunya i, sobretot, la industria gràfica barcelonina, esdevé un dels epicentres de producció d’aquest tipus de publicació.

El Calendari de L’Ermità dels Pirineus ha esdevingut una singularitat que ha sobreviscut fins a data d’avui amb més de 140 anys d’edició ininterrompuda que el converteixen en un exponent, ara ja patrimonial, d’aquest tipus de publicacions.