Nil Rider

Nil Rider Enrique (Barcelona, 13 de desembre de 1993) és historiador, de formació medievalista i amb perilloses tendències a l’estudi de la història del folklore. Professionalment, és tècnic de l’equip de patrimoni cultural de la catedral de Barcelona i també professor d’història medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona, però ell es considera un aficionat, ja que pot viure de les seves aficions.

S’interessa per la cultura popular i el patrimoni festiu de ben jove, i la seva recerca -entesa com a part indispensable de la dinamització cultural- giravolta entorn del “ritual”. Tot allò que té a veure amb la simbologia de la comunitat li interessa, i és per això que investiga, rumia i publica sobre els espais i elements performatius de la festa (com les professons), sobre costums d’art efímer (com l’ou com balla), i sobre paisatge sonor (sobretot, sobre campanes i pirotècnia), tot compaginant sempre el treball de camp i la consulta de documentació original (d’arxiu). Fruit d’això, ha participat en la documentació, el comissariat i l’organització de diverses exposicions, projectes i comissions commemoratives. Ha estat de l’equip impulsor del I Congrés Nacional de Música d’Arrel, membre del comitè organitzador de la commemoració del Corpus 700 i de Pessebre 800 anys, i per posar dos exemples més: comissari de l’exposició dels 165 anys dels gegants de Badalona i documentalista d’A cremar! Forjadors de la festa, ambdues de la seva Badalona.

Badalona és una paraula que té constantment a la boca. Participa, i ha participat, de diverses entitats de cultura popular: els castellers, la mulassa (entitat de la qual n’és fundador) i el Típic Ball de Bastons de Canyet (la seva joia de la corona). També és membre de Xitxarra-Grup d’estudis de la festa i durant anys, fou un actiu de la Comissió de Festes de Badalona, una plataforma cultural que treballa per democratitzar la festa a Badalona (entitat de la que en fou impulsor). També és soci dels Campaners del Pi i col·labora regularment amb diversos mitjans de comunicació de cultura popular, com són el programa de ràdio Mirant Amunt!, i el diari electrònic Tornaveu.

.

LLIBRES

> Sonen campanes  (desembre 2024) en coautoria amb en Jordi Sacasas.